Translate

dilluns, 15 d’octubre del 2012

LA PEQUE: UNA SULCATA URBANA

La Peque és una geochelone sulcata nascuda en captivitat a Barcelona. Durant sis anys ha estat creixent i desenvolupant-se en un ambient urbà allunyada del que hauria d'ésser el seu hàbitat. Aquesta espècie de tortuga gegant és d'origen africà, es troba actualment en perill d'extinció i és per això que s'estan fent esforços per a la seva reproducció en captivitat i reintroducció en el seu hàbitat original, al Sahel.

Les fotos corresponen als seus primers sis anys de residència a la capital catalana. Actualment, la Peque viu al CRARC de Masquefa (Anoia) amb altres exemplars de la seva mateixa espècie.


dilluns, 1 d’octubre del 2012

TORTUGUES REPATRIADES

El CRARC i el CRT, col•laboren en un projecte de repatriació de tortugues gegants africanes. D’aquest fet s’ha fet ressò el programa de TV3 El Medi Ambient i emetrà un programa el dimecres dia 19. Aquest projecte està emmarcat dins l’any internacional de la biodiversitat.

Així doncs, el Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya a Masquefa (Anoia), i el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella (Alt Empordà), treballen per a retornar les cries de tortuga gegant africana (Centrochelys sulcata) nascudes en captivitat, a les zones d’origen de l’espècie. Un centre receptor situat al Senegal, a una trentena de kilòmetres de Dakar, s’encarregarà de la seva gestió sobre el terreny.


Més informació

diumenge, 30 de setembre del 2012

HEALTH PROBLEMS

Two common diet related health problems easily observable to the caretaker are shell softening (calcium deficiency or excessive phosphorous) and pyramiding (generally associated with too much protein). If either of these conditions manifests itself, an immediate reassessment of the diet needs to be done. A visit to the veterinarian (or a home visit by the vet in the case of larger adults) for blood sampling is advised.

High levels of dietary protein may also cause increased uric acid in the bladder and may result in death. In severe cases, the normally gelatinous urates (the white and fluid material which is voided out during defecation) becomes solid and may even become impacted. Moderate cases may be taken off protein and soaked frequently to increase the volume of water in the body to help thin the urates. In extreme cases, surgery may be required to removed impacted urates.

Like many chelonians, sulcatas are prone to respiratory infections. Not only must the illness itself be treated, but the tortoise's environment and diet. Prolonged psychological stress may lead to physical illness through its affect on the immune system, thus interactions with any other tortoises with whom it may be housed must also be evaluated. Symptoms of respiratory infection include nasal discharge, watery eyes (occurs in cold weather only), loss of appetite, and lethargy. The animal will require treatment with antibiotics as well as supportive care, including warm temperatures and, in the case of nephrotoxic drugs, fluids. Severe cases may require hand- for forced-feeding.



EL CRAC CEDEIX UNA TORTUGA GEGANT AFRICANA AL CRT


Un cop més, l’excel·lent relació que hi ha entre les dues entitats, ha donat fruit. Aquest cop, mantenint les línies obertes dins del camp de la conservació i investigació, el CRARC ha cedit un exemplar mascle de Geochelone (Centrochelys) sulcata al CRT (Centre de Reproducció de Tortugues) de Garriguella. L’aportació de la tortuga pretén ajudar a omplir el buit que van deixar els dos exemplars que tenia el CRT, desapareguts fruit d’un robatori fa 2 mesos.

L’exemplar de 12 kg de pes, està microxipat, retolat i marcat amb un codi de senyals permanents a les escates còrnies. Aquest codi impossibilita la alteració i poder utilitzar l’animal en el mercat il·legal. La lluita contra el mercat il·legal i el tràfic d’espècies protegides es un dels motius principals de les dues entitats. Així doncs, els responsables del CRARC i el CRT tenen importants projectes no nomes contra el tràfic de la tortuga gegant africana, sinó per la seva reproducció, difusió en medis de comunicació i possibilitat de reintroduir-les en el seu habitat natural. L’any 2003, les dues entitats van estar a Senegal, on van establir relacions científiques i tècniques amb el centre de reproducció de tortugues de Noflaye. Tot i les dificultats, ambdues entitats segueixen lluitant per algun dia poder reintroduir l’espècie en àrees del Sahel on actualment esta desapareguda.


Més informació

GEOCHELONE SULCATA

La tortuga d'esperons africana (Geochelone sulcata) és una espècie de tortuga que habitava bona part del territori del nord africà, en la vora sud del desert del Sàhara, en el Sahel africà, i que gairebé només sobreviu dins de parcs nacionals i reserves de fauna. Està en vies d'extinció a causa del procés d'urbanització del seu hàbitat, la desertització, l'agricultura, les pastures, així com per l'ús de la seva carn en l'alimentació local i per la medicina tradicional. Per la seva grandària és la tercera major tortuga terrestre, i la major de les continentals (no originàries d'arxipèlags).


DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

Geochelone sulcata és una espècie afrotropical del Sahel africà, es distribueix per Etiòpia, Mali, Txad, Mauritània, Nigèria, Senegal i Sudan. Viu a les sabanes, els boscos de acàcies, i en zones àrides i seques. La temperatura del seu medi ambient és constant i és de prop de 30-31 ° C a les àrees més calentes i 22 º C a les zones més fredes. Les baixes temperatures i l'alta humitat poden causar malalties respiratòries. El seu metabolisme està molt adaptat a la conservació d'aigua, que obté principalment de la vegetació. Durant les hores més càlides excava caus per defensar-se de la calor.

REPRODUCCIÓ

La Geochelone sulcata arriba a la maduresa sexual quan la seva closca mesura aproximadament 35-40 cm de diàmetre. Aquestes tortugues són especialment agressives durant l'època de reproducció. L'aparellament és preferiblement després de la temporada de pluges. Els mascles xoquen entre si i les baralles sovint acaben amb ferides sagnants. El mascle persegueix a la femella amb cops a la seva closca fins que aconsegueix fer la còpula, i emet un fort so que es pot sentir a molta distància. Algun temps després de l'aparellament, la femella es torna cada vegada més inquieta fins a la tardor, quan comença a cavar un forat en un terreny suau d'uns 60 cm de diàmetre i 10-15 cm de profunditat per a dipositar els seus ous, que triguen al voltant de 80 a 180 dies a eclosionar. Aquesta activitat pot durar fins a 5 hores. Per garantir la humitat adequada dels ous (50%), abans d'iniciar la deposició, orina en el niu.

La reproducció en captivitat és relativament fàcil. Cal proporcionar a la femella un lloc adequat on fer la posta, amb un substrat tou com la sorra, de diversos centímetres de profunditat. Pot efectuar fins a sis postes per any, amb una mitjana de quinze ous per posta. Els ous són de closca blanca, esfèrica amb una fràgil coberta. Els ous es poden incubar a 28-30 ° C i necessiten entre 85 i 170 dies per a eclosionar. En néixer les cries tenen una closca de 4.6 cm de llarg, pesen uns 25 grams i són de color groc-marró.

ALIMENTACIÓ

La Geochelone sulcata és una espècie exclusivament herbívora adaptada en ambients àrids. Necessita una dieta amb un elevat contingut en fibra i amb alts nivells de calci, a base d'herbes del camp, com dent de lleó, plantatge, trèvols i alfals, però sobretot també les plantes espinoses d'herbes seques. La seva dieta és principalment fenc, unes poques verdures fresques, herbes, amanida mixta de camp, xicoira, l'endívia, alfals, flors d'hibisc, trèvol, tomàquets, cabdell, bròquil remolatxa, canonges, créixens, i tubercles en general . Les pales de figuera de moro i les figues de moro són ideals perquè contenen fibra i calci. La proteïna animal és nociva. La fruita no ha de donar-se per contenir massa sucre i poc calci, i li pot produir trastorns digestius greus, diarrea i multiplicació de paràsits interns. La manca de fibra dóna lloc a problemes com la diarrea i la deshidratació, pèrdua de pes, col.lapse de l'intestí, una major susceptibilitat als paràsits intestinals i flagel·lats.

També serà recomanable que se'ls afegeixi calci a la seva aliment, per enfortir els seus ossos i la seva closca. S'haurà també tenir en compte que necessiten tenir a mà un bol amb aigua fresca. No ha de tenir més de 5 o 10 cm de profunditat, i l'aigua serà renovada cada dia.

Altes dosis de proteïnes o de fòsfor juntament amb una minsa ingestió de calci provoquen deformacions permanents de la espaldar i danys en els òrgans. Un símptoma evident de mala alimentació és un espaldar amb les escates punxegudes i estriades a les sutures, un fenomen conegut com piramidalització. En canvi, un espaldar llis i de forma ovalada indica una alimentació correcta.

HIVERNACIÓ 

Tenint en compte la seva gran mida, necessita molt d'espai. És activa al matí ia la tarda, quan fa massa calor es refugia en caus o en coves. Són animals solitaris i territorials que conviuen amb altres espècies, els mascles sovint no accepten ni tan sols la femella fora del període d'aparellament. És una espècie molt forta i resistent que passa la major part del seu temps, exposant-se a la llum solar, molt saludable per a les seves funcions metabòliques. Aquesta espècie no hiverna ja que el seu clima és càlid durant tot l'any.

 

PERILL D'EXTINCIÓ

Geochelone sulcata està molt afectada per la destrucció del seu hàbitat per la desertització i per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia. També és víctima de la caça, ja que és usada com a aliment en molts pobles africans. Actualment s'ha extingit de la major part de la seva antiga àrea de distribució, i només sobreviuen petites poblacions aïllades en parcs nacionals i en reserves de fauna. Actualment té un centre de cria en captivitat, el SOPTOM de Senegal, i hi ha un programa de reintroducció. Legalment està protegida per la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies en Perill de Washington i en el CITES en l'annex II Apèndix B.